I com ja us havia dit en l'entrada del dia 9 de març, ahir feien dues sessions d'aquesta pel·licula en valencià a Gran Via i hi vaig anar.
Personalment em va decepcionar, ja se sap quan un llibre t'agrada molt....després la pel·licula ja no és el mateix.
Realment la pel·licula té el seu mèrit, ja que a partir d'un conte en qual el text no supera mig full, això sí amb unes il·lustracions increïbles, el director crea uns monstres (els monstres del xiquet, a qui posa en una situació familiar difícil, intentant assimilar la separació dels pares i la convivència difícil amb la seua germana adolescent i una mare que no té massa temps per a ell) que no esdevenen figures exòtiques, sinó uns éssers entranyables, que pateixen, s'angoixen i intenten superar els xicotets problemes quotidians per trobar una certa convivència.
Els monstres tenen un problema de govern i intenten trobar una solució amb la figura de Max, que entra en el seu món. 
El final del viatge que proposa la pel·lícula, acaba transmetent el sentiment d'una estranya tristesa. El món dels monstres i el dels humans són incompatibles, encara que tots dos mons siguen semblants. La separació entre la imaginació i la vida és inevitable i la vida adulta esdevé com un món trist.
Per suposat, no té res a veure amb el cinema infantil al que estem acosmumats, però dubte molt que siga per a públic INFANTIL, i de fet una veïna de butaca de 8 anys no parava de preguntar, la xiqueta no entenia allò que estava passant, ni al xiquet i ni als monstres, no podia diferenciar si era somni o real, i el per què d'aquell comportament tant trit i violent
Em quede amb el llibre, que continuarà sent una de les meues històries favorites.
Personalment em va decepcionar, ja se sap quan un llibre t'agrada molt....després la pel·licula ja no és el mateix.
Realment la pel·licula té el seu mèrit, ja que a partir d'un conte en qual el text no supera mig full, això sí amb unes il·lustracions increïbles, el director crea uns monstres (els monstres del xiquet, a qui posa en una situació familiar difícil, intentant assimilar la separació dels pares i la convivència difícil amb la seua germana adolescent i una mare que no té massa temps per a ell) que no esdevenen figures exòtiques, sinó uns éssers entranyables, que pateixen, s'angoixen i intenten superar els xicotets problemes quotidians per trobar una certa convivència.
Els monstres tenen un problema de govern i intenten trobar una solució amb la figura de Max, que entra en el seu món. 
El final del viatge que proposa la pel·lícula, acaba transmetent el sentiment d'una estranya tristesa. El món dels monstres i el dels humans són incompatibles, encara que tots dos mons siguen semblants. La separació entre la imaginació i la vida és inevitable i la vida adulta esdevé com un món trist.
Per suposat, no té res a veure amb el cinema infantil al que estem acosmumats, però dubte molt que siga per a públic INFANTIL, i de fet una veïna de butaca de 8 anys no parava de preguntar, la xiqueta no entenia allò que estava passant, ni al xiquet i ni als monstres, no podia diferenciar si era somni o real, i el per què d'aquell comportament tant trit i violent
Em quede amb el llibre, que continuarà sent una de les meues històries favorites.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada